Els primers poemes són imaginacions, somnis, visions, imatges... que juguen amb el temps, la velocitat i l'instant: els ocells que muden, la peixera humida dels dies, la visió de l'etern en un pardal, la quietud del retrat i el moment de la bala, el compàs inexorable de les campanes i la vida que omple arrítmica la seva respiració, la ingravidesa de flocs de llum, els somnis efímers que s'escapen, l'instant dels llavis que es desclouen i l'espera del full en blanc, el traspàs del dia a la nit i la nit banyant-se a l'aigua, la papallona que voleia i el flux pleníssim de la ciutat en el baume que surt de l'esfera que ella volta. El temps en velocitats, diferents rostres, diferents òptiques...
les meves primeres paraules
t'estiren al llit despullada
al blanc ets la pell de la pàgina
color de record migdiada
i dit perfilant el rectangle
els llençols un marc una gota
i l'ofrena plena dels pits
vegetals vibrants d'una boca
on es fon la neu el silenci
on trontolla el do de l'instant
el punt on s'estimba la llengua
i tornem al blanc inicial
al blanc dels llençols a l'esquena
al record al full esperant
I també la gravetat, el vol, el pes, l'ingravidesa... juguen un paper important en el poemari especialment en la segona part, on per expansió 'volen les branques, arrels en l’aire', un aviador sospesa la seva mort des de les altures, un gratacel dura un instant... i tot plegat flueix, les paraules flueixen, passen, floten, se t'enduen... els versos 'suren en la calma de qui els escriu, passen com l'aigua a dins del riu'... agafes el llibre amb les dues mans i l'acabes amb les mans molles.
1 comentaris:
no sé què m'agrada més si el poema o el que has escrit tu.. bé, suposo que és un conjunt. Però la teva explicació, o interpretació, o descripció està en completa harmonia amb l'estil de l'autor.
Publica un comentari